tag:blogger.com,1999:blog-100479512024-03-05T07:33:14.122+01:00invasió subtil"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina". Pere CaldersAna Perpiñánhttp://www.blogger.com/profile/00796671529078518251noreply@blogger.comBlogger629125tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-14816386960653330982013-04-20T10:31:00.001+02:002013-04-20T10:31:01.812+02:00Un somniCada vegada que passo una nit mancat de la Lenore tinc el mateix somni realment horrible. Intento estimular el clítoris de la Reina Victòria amb el revers d’un raspall de carei. La seva faldilla voluminosa gira entorn de la seva cintura i del meu cap. Les seves enormes cuixes de formatge rural em reposen feixugament sobre les espatlles, s’espargeixen davant del meu rostre suat. Quan es mou per Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-61487021247711962252013-03-03T16:03:00.000+01:002013-03-03T16:03:40.063+01:00O millor dit, camino
M’agrada
caminar. O millor dit, camino, i deixem-ho així. [...] Hi ha alguna cosa en el
ritme i en la falta d’objectiu de sortir a passejar que trobo relaxant. [...]
Hi ha una certa satisfacció tèbia a ser a l’exterior i fent el que es vol
mentre l’altra gent està lligada a l’interior, treballant. Els carres de mig
matí o de primera hora de la tarda tenen un aire de propòsit definit però no
Ana Perpiñánhttp://www.blogger.com/profile/00796671529078518251noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-84402181183909104752013-02-16T17:00:00.000+01:002013-02-16T19:20:46.610+01:00Malgrat?Extens reportatge de Salvador Almenar en les pàgines de societat del diari Ara d’avui, sota el títol de “La ‘primavera valenciana’ no caduca”. Un repàs dels fets que es van iniciar ara fa just un any a les portes de l’Institut Lluís Vives de València; però també —i sobretot— de quins eren i quins són, un any després, els problemes de l’educació al País Valencià.
Cap al final del text, però, dues Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-20721124413849925912013-01-20T22:30:00.000+01:002013-01-20T22:34:13.181+01:00Espriu, potser (2)
Espriu, potser. Però les nostres prevencions de fa només uns dies, per a ells són —gairebé punt per punt— una declaració d’intencions. La confirmació de la sospita.
Això és el que publica Xavier Bru de Sala —comissari de l’Any Espriu— en un diari Ara que avui es dedica de manera especial al centenari de l’autor:
Espriu per a tots
Hi ha els que llegeixen o llegiran Espriu: a ells s'adreça Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-67092163877681555852013-01-13T20:00:00.003+01:002013-01-13T20:01:33.006+01:00Espriu, potser
Potser Espriu serà víctima de la història dues vegades. Potser, a la seua obra no li farà cap favor que l’Any Espriu siga justament aquest 2013. L’any que s’inicia un mes i escaig després de les eleccions catalanes més importants de la història recent. Que s’inicia només uns dies després de la investidura d’Artur Mas gràcies a un acord amb ERC. I uns mesos després d’una manifestació de l’11 dePerehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-2420853003393340892012-12-30T12:14:00.001+01:002012-12-30T12:14:23.326+01:00Vol extraure-li tot l’alè...
Vol extraure-li tot l’alè i ficar-lo
en una botella a la manera de l’anunci
que envasa l’aire dels Pirineus.
Vol remullar les carícies
que fa
quatre mesos s’assecaren
en l’estenedor de fora.
Vol deixar de pensar en un
“preferiria no fer-ho”
perquè
l’esgarra per dins no fer-ho.
D’una maleïda vegada, Bartleby!
Ana Perpiñánhttp://www.blogger.com/profile/00796671529078518251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-48325874986218573902012-12-28T18:00:00.000+01:002012-12-28T18:00:06.752+01:00EspigolarLes glaneurs et la glaneuse, la pel·lícula d’Agnès Varda. Una excel·lent transposició al
llenguatge cinematogràfic d’allò que en literatura significa el gènere de
l’assaig.
Hi ha un tema central més o menys evident: l’activitat d’aquells que espigolen entre les restes que deixen els altres. Però hi ha també la digressió, la divagació cap a temes més o menys circumdants, o que sorgeixen per Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-7325451215965395272012-12-23T11:40:00.000+01:002012-12-23T11:42:46.457+01:00Ben nostre, ben nostrat
L’horabaixa petita, i trista, i entranyable,
d’aquests carrers antics que m’agrada recórrer,
on jo voldria viure i escriure versos grisos,
absolutament grisos, mentre es crema l’espígol
damunt les quatre brases; una taula petita,
damunt d’ella una manta, parets empaperades,
un taulell un poc solt, i creure dolçament
que Campoamor fou un poeta formidable,
que El Ama és un poema com se Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-33614952935875632132012-10-20T11:30:00.000+02:002012-10-20T11:31:42.846+02:00Fill de putaAls pobles de la Ribera, entre persones que es tenen confiança, és habitual tractar-se de «fill de puta». Si algú us tracta de «fill de puta» —en el bon sentit de l’expressió— i no dieu res, és que hi ha confiança. És una mostra d’amistat i d’estima, com qualsevol altra de les que corren pel món. A més de trencar qualsevol enravenament, indueix a rebaixar les pretensions. Quines pretensions pot Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-55250763239169389512012-10-13T10:00:00.000+02:002012-10-13T10:01:07.561+02:00La mort just darrere de l'esquena
Va notar com al centre del cos se li formava una espècie de tumor, fet d’una por i d’un dolor intensos, que era sens dubte la manifestació d’aquell desig. Era un desig que s’assemblava a la por i al dolor que deu sentir dins el pit algú que té un atac de cor. Un desig que no tenia res a veure amb el desig modest com una piga a la superfície de la rutina quotidiana que representava el contrapuntPerehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-48957827497412500252012-10-09T18:18:00.000+02:002012-10-09T18:59:16.069+02:00Retaule en gris
No podia haver-se triat un títol millor per
aquest recull de contes. Retalls de vides aparentment anodines i admirablement
dibuixades, cosa que ens permet contemplar la força psicològica dels
personatges d’aquests relats, vertaders eixos dels contes. Personatges en què
els desitjos, rondinats i viscuts dins del jo més íntim, poc tenen a veure amb
la realitat de les seues vides. Uns personatges Ana Perpiñánhttp://www.blogger.com/profile/00796671529078518251noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-62873270695034258442012-09-29T12:40:00.000+02:002012-09-29T16:25:18.210+02:00Líders
HISTÒRIA CASTRENSE
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.
P. Calders, Invasió subtil i altres contes
En el centenari del mestre, que ens ha donat molt més que el nom.
Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-9880467577008342062012-09-23T20:36:00.000+02:002012-09-23T20:36:59.636+02:00Un món d'ahir ple d'avui
Gairebé sembla una malèvola venjança de la natura contra l’home que totes les conquestes de la tècnica, gràcies a les quals li ha arrabassat les forces més secretes, li destrueixin l’ànima. La pitjor maledicció que la tècnica ens ha fet caure al damunt és la d’impedir-nos de fugir, ni que sigui per un moment, de l’actualitat. Les generacions anteriors podien, en moments de calamitats, Ana Perpiñánhttp://www.blogger.com/profile/00796671529078518251noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-29325710682676407632012-09-12T19:30:00.000+02:002012-09-12T19:35:05.641+02:00DemàEscriu Sebastià Alzamora a l’Ara d’avui:quan Catalunya sigui independent (cosa que ja no hi ha cap dubte que succeirà més aviat que tard), els grans represaliats del nacionalisme espanyol serem els valencians i els balears: algú haurà de pagar els plats trencats. Algú altre dirà que haver-nos espavilat abans, i tindrà raó.Al respecte, se m’ocorren altres dos escenaris possibles, i no Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-80455302228672641782012-09-02T12:00:00.000+02:002012-09-02T12:14:31.522+02:00L'estiu
...entre lectures i relectures:
Niccolò Ammaniti, Tu i jo
Xuan Bello, Hestoria universal de Paniceiros
Saul Bellow, Herzog
Roberto Bolaño, 2666
E. L. Doctorow, Tot el temps del món
Erri de Luca, Els peixos no tanquen els ulls
Alice Munro, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni
Stefan Zweig, El món d’ahir
Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-24779443308140082232012-02-28T16:16:00.000+01:002012-02-28T16:16:20.827+01:00CarnavalCuando estuve en Ingolstadt —dijo—, el Ayuntamiento tenía muchos problemas con la planta de energía eléctrica, porque no producía la fuerza necesaria, hasta que eligieron una alcaldesa. Lanzó una proclama informando al pueblo de que en el despacho del Ayuntamiento, en forma totalmente gratuita, se distribuirían pequeñas dínamos; ordenaba a continuación a todos los buenos ciudadanos conectar con Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-21349283222616633142012-02-23T17:05:00.001+01:002012-02-24T18:52:08.923+01:00El mètode Stanivslaski“La izquierda radical ataca de nuevo”: una pel·lícula d'humor.Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-16840332527230047432012-02-18T20:57:00.000+01:002012-02-18T20:57:26.230+01:00#IESlluisvives
Article d’Enric Iborra, de lectura imprescindible: “La revolta del Vives”, la revolta de tots.Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-69492819784799238922012-01-24T17:35:00.000+01:002012-01-24T17:39:17.629+01:00Qualsevol nit pot sortir el solPerehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-90092266195993227612012-01-19T18:30:00.000+01:002012-01-19T18:59:18.791+01:00El zoo de cristall
Quan el que hi ha a fora no provoca més que pànic, es corre el risc de tancar-se, de crear-se una falsa realitat que en suplante l’autèntica. De construir-se una capsa, transparent si es vol, però igualment tancada, sense escapatòria possible. Entrar en un taüt és fàcil; però, ¿qui pot pot eixir-ne sense traure ni un clau?
Vides fràgils com el cristall, com els animalets que col·lecciona Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-79661687963434660562012-01-15T20:30:00.000+01:002012-01-15T20:30:00.887+01:00Hiding TonightPerehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-1955109378630288562012-01-14T11:50:00.001+01:002012-01-14T11:50:21.091+01:00Amor i cendresA propòsit d’un conte de Montserrat Roig, em pregunten pel significat de la paraula empenyorar, i se sorprenen de la resposta. Els explique que, tot i que encara es fa, potser en altres èpoques ha sigut més usual que no ara. “Bé —rectifique—, potser a partir d’ara torne a ser una activitat habitual”. Riuen, riem.Fa setmanes que prove de situar-los en el context de la postguerra, que els haurà de Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-77885500917486572932012-01-11T21:05:00.000+01:002012-01-11T21:12:53.791+01:00P
La por és una arma carregada de futur.
Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-36149996497505251362012-01-08T19:30:00.000+01:002012-01-08T19:30:01.048+01:0065Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10047951.post-54552874906935135252012-01-06T11:20:00.000+01:002012-01-06T11:21:55.752+01:00Un enano español se suicida en Las Vegas
Ya no podía dibujar mejor. ¿Lo haría alguna vez? Pondría título a aquel dibujo, algo detonante; algunos artistas conceptuales habían recibido muy buenos dividendos y una suerte de serenidad social, de satisfacción del deber cumplido, por la capacidad de titular exageradamente sus bromas pesadas, cachivaches de trapero en coqueta disposición, las cuatro lineas que eran capaces de trazar sin Perehttp://www.blogger.com/profile/02648560804403831740noreply@blogger.com0