M’has dit que vols saber la meua edat.
Jo visc només des del dia que et vaig
temptar els pits i les cuixes al cine
—el Metropol: ho recorde ben bé—
i vaig sentir, agraïda, una mà
que vacil·lant també em cercava el cau.
Des de llavors comencen els meus dies.
Tu deus saber quina és la meua edat.
T’estime molt. Sense tu no sé viure
ni sé què fer amb aquest tros de carn
a l’engonal, que de sobte se’m dreça
iradament, imperativament.V. Andrés Estellés, Les acaballes de Catul
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina". Pere Calders
Feia temps que no llegia l'Estellés i aquest poema. Era clar, planer, directe. Tinc emmarcat el poema del vi a casa de l'Estellés.
ResponEliminaEi, com he de fer per seguir el teu bloc?
Salut
www.miradesalvent.blogspot.com
A la columna de la dreta, en l'apartat "social", tens l'enllaç del feed per si t'hi vols subscriure.
ResponEliminaSalut.