30 de gener 2009

Easy Come Easy Go

imatge

La banda sonora d’aquests últims dies: Easy Come Easy Go. Amb seixanta-dos anys, Marianne Faithfull no deixa de reinventar-se.


28 de gener 2009

Qüestió de format

En un dietari tradicional, l’autor pot escriure Des de fa deu dies, les coses tenen poc de sentit. Em pose la màscara per eixir al carrer, i a casa m’ensorre. Sensació d’estar exhaust. En un bloc, en canvi, no ho podria anotar. Hi faltaria l’embolcall protector de la distància. El filtre de les coses que no són immediates. La intimitat d’allò que ja és passat.

26 de gener 2009

Mort i donzella

La muerte y la doncella, al Teatre Talia. Per la intensitat i la persistència dels aplaudiments finals, és evident que una part important del públic no comparteix la meua impressió de l’obra. No he llegit el text d’Ariel Dorfman ni n’he vist cap adaptació teatral prèvia. Recorde, en canvi, la versió cinematogràfica que en va fer Polanski, i hi havia dos elements que aleshores em van semblar fonamentals que ací no he trobat enlloc. Tensió dramàtica, d’una banda, especialment entre la dona i el presumpte torturador. I l’estructura de thriller, de l’altra, que provocava en l’espectador el dubte constant respecte de les paraules de l’una i de l’altre. Dos elements que no només serveixen perquè l’obra s’espolse la monotonia en què cau aquesta versió en molts moments: són indispensables per generar el debat moral –ètic– que hi ha al darrere; que en suposa, em sembla, el tema central.

24 de gener 2009

Un espill

imatge

La classe (Entre les murs), la pel·lícula de Laurent Cantet, basada en una novel·la de François Bégaudeau. Sota l’aparença de documental –de fet n’agafa alguns ingredients– i amb una certa vocació d’objectivitat, d’observar sense intervenir ni jutjar. Això és, doncs, una aula d’un institut públic de secundària. Així és, en el millor dels casos. Per a bé i per a mal. A París o a València.

Els docents hi veuran, imagine, una cosa que ja coneixen; fins i tot s’hi reconeixeran. No sabria dir, en canvi, què hi veurà la resta de la societat. Si gosaran de mirar-se a l’espill: poques coses poden retornar un reflex més exacte de la societat que una aula. Si hi entendran que l’aula és sempre la conseqüència, no la causa.

22 de gener 2009

Amb inquietuds

Com posar en marxa un complicat sistema mecànic, com engegar maquinària pesada. La puta inèrcia, que primer es nega, que estira amb totes les forces, que es resisteix; però que després no farà més que empényer. I una excusa; només una excusa.

***

Ja fa dies que em fa una mica d’angúnia veure l’entrecuix de la torre Eiffel denunciant una inactivitat que no havíem previst. Vam anar a París, vam tornar de París, i la fotografia ha perdut el sentit que se suposava que havia de tenir.

***

Tot just acabe d’encetar els dietaris de Sándor Márai que em trobe una perla genial, quasi una divisa:

Tot i així, Faust era més humà. Va anar a parar a l’Infern, però si més no tenia inquietuds.