13 de juliol 2006

Una possible conclusió

conclusió f. Acció de concloure; l'efecte. | Solució definitiva, terme, fi. || Acabament melòdic, rítmic, harmònic, d'un fragment o d'una peça musical. [...]

I, al remat, pot ser que bona part del misteri es limite –únicament– al fet de discernir quan el punt que tanca un paràgraf –un paràgraf qualsevol, un paràgraf com aquest– ha de ser un punt i apart i quan un punt final.

07 de juliol 2006

Mossos

No rebaixar-se mai a fer conferències, perquè no creguin que tenim opinions, o que ens rebaixem fins al públic per parlar-hi. Si vol, que ens llegeixi.

A més el conferenciant sembla un actor –criatura que el bon artista menysprea, mosso de cantonada de l’Art.

Fernando Pessoa, Llibre del desassossec

06 de juliol 2006

I will die for these animals


Timothy Treadwell va anar cada any, des de 1989 fins 2003, al Parc Nacional de Katmai, en Alaska. Hi acampava a l’inici de la primavera, i en marxava a la tardor, quan començava l’època d’hibernació. Durant aquest període de temps, vivia entre els abundants ossos Grizzly de la zona, sense cap tipus de protecció, sense cap arma, i completament sol o amb l’ajuda esporàdica d’una companya: els observava, els protegia –segons que deia ell mateix– i, a partir d’un determinat moment, va començar a gravar hores i hores dels seus moviments. L’octubre de 2003, les restes de Treadwell i les d’Amie Huguenard –que l’havia acompanyat en aquella expedició– van ser trobades prop del lloc on acampaven, amb símptomes d’haver estat atacats i devorats per un dels ossos.

El prolífic material deixat per Treadwell –més de cent hores de vídeo, entre les quals es troba, fins i tot, l’àudio del moment de la mort– és l’atractiu punt de partida de Grizzly Man. Werner Herzog hi ha construït una nova i personal aproximació a un dels temes habituals de la seua filmografia: els límits de la bogeria; una anàlisi psicològica d’un personatge situat al marge de la societat, si no directament enfrontat. La selecció i l’ordenació del material inicial, les entrevistes amb persones que hi van estar vinculades i les reflexions en off del propi director basteixen una obra d’autor, molt allunyada del documental a l’ús; una mena d’assaig cinematogràfic, que parteix d’una tesi inicial argumentada amb imatges majoritàriament –i paradoxalment– filmades per un altre. No són els ossos, doncs, ni la natura, l’objectiu principal d’Herzog: és el propi Treadwell, a qui progressivament ens mostrarà com una persona desequilibrada, mancada, que fa dels Grizzly –fins a l’obsessió– l’única raó de la seua existència; un personatge histriònic, narcisista –l’espectador dubta sovint si aquell que veu a la pantalla no deu ser un actor– que va creure que podia formar part d’un món que no li corresponia per tal de fugir d’un altre que no entenia.

01 de juliol 2006