19 de gener 2012

El zoo de cristall

imatge
Quan el que hi ha a fora no provoca més que pànic, es corre el risc de tancar-se, de crear-se una falsa realitat que en suplante l’autèntica. De construir-se una capsa, transparent si es vol, però igualment tancada, sense escapatòria possible. Entrar en un taüt és fàcil; però, ¿qui pot pot eixir-ne sense traure ni un clau?
Vides fràgils com el cristall, com els animalets que col·lecciona Laura, com ella mateixa. La distància insalvable entre l’interior i l’exterior de la casa, entre una realitat tarada i les ambicions nostàlgiques d’una mare dominant. L’abisme entre els somnis i la grisor quotidiana.

14 de gener 2012

Amor i cendres

A propòsit d’un conte de Montserrat Roig, em pregunten pel significat de la paraula empenyorar, i se sorprenen de la resposta. Els explique que, tot i que encara es fa, potser en altres èpoques ha sigut més usual que no ara. “Bé —rectifique—, potser a partir d’ara torne a ser una activitat habitual”. Riuen, riem.
Fa setmanes que prove de situar-los en el context de la postguerra, que els haurà de ser útil per a entendre millor els condicionants de la literatura que s’hi va produir. Per a alguns d’ells, potser serà un poc més fàcil, també, a partir d’ara.
imatge

11 de gener 2012

06 de gener 2012

Un enano español se suicida en Las Vegas

Ya no podía dibujar mejor. ¿Lo haría alguna vez? Pondría título a aquel dibujo, algo detonante; algunos artistas conceptuales habían recibido muy buenos dividendos y una suerte de serenidad social, de satisfacción del deber cumplido, por la capacidad de titular exageradamente sus bromas pesadas, cachivaches de trapero en coqueta disposición, las cuatro lineas que eran capaces de trazar sin bizqueo ni babeo. Ese era su talento, nombrar su falta de talento. “Un enano español se suicida en Las Vegas”, escribió en caracteres muy claros sobre la superficie rugosa de la servilleta [...].


La histèria del temps i de l’espai. La trampa i l’engany, en el joc i en la vida. La ficció de la ficció de la ficció. Potser no arriba a la altura d’El día del Watusi —que això és molta altura—, però quina gran novel·la, i quina gran pèrdua, la de Casavella.

03 de gener 2012

El port

imatge
Le Havre, d’Aki Kaurismäki. Les habituals polaroids atemporals, de colors pastel, i els jocs de llum. Els personatges immensos; el protagonisme dels vells, dels estranys. L’humor subtil. I, com de costum, una mirada més poètica que realista.
La història de dos viatges incerts. Un conte optimista. I la constatació que Antoine Doinel és etern.

01 de gener 2012

Comunicats

El único comunicado que espero de la casa real es aquél en el que anuncien su disolución y la entrega de las arcas.
Llegit en un full imprés, enganxat al vidre de la porta d’entrada d’un café de la Plaça Nova de Bilbao, vint-i-quatre hores abans de la innocentada borbònica de dimecres passat.