17 de juliol 2008

Buit

Podria haver escrit sobre moltes coses, és cert. Però també ho és la sensació que, ja fa dies, les paraules preferisc gaudir-les d'unes altres maneres. Que ja fa alguns dies que, a poc a poc, he començat a desconnectar-me; a anar apropant-me gradualment a aquell Buit d'efectes saludables.

Així que més val aturar-ho ara. Més val fer-hi un punt i apart.

07 de juliol 2008

Gypsy scholar

Més Calasso. En realitat, ací, únicament com a reportador d’una cita que l’autor italià atribueix a Rushdie. I, tot i que el fons del concepte no és nou, tant l’etiqueta que empra per referir-s’hi com la definició que en fa semblen prou interessants –brillant, en diu ell– com per copiar-ne el fragment:

[...] el gypsy scholar, en aquesta singular accepció, és l’scholar que els scholars no es poden prendre seriosament –efectivament: és gypsy–, però que llegeix, ensuma, reconeix els textos essencials d’una disciplina molt abans, de vegades anys, i de vegades dècades, que els scholars que després, amb aquests textos, faran les seves assenyades classes.

Un concepte, per cert, que Calasso fa servir per parlar de Chatwin.

04 de juliol 2008

Com la brisa per a algú que s'asfixia

Cada any, al llarg de tota la temporada, volum a volum, vaig bastint la pila dels llibres que pospose per a l’estiu. Cada any, arribe a finals de juny amb una idea prou definida de títols i fins i tot de prioritats: sobretot –un ritual tan absurd com tota la resta– del que inaugurarà el nou cicle lector. I cada any, sense voler fer res per evitar-ho, en l’últim instant, esquive la pila momentàniament per anar a buscar uns altres títols que em reclamen a crits.

Grossman i companyia, doncs, hauran d’esperar encara alguns dies més. Els dies que dedique a Thoreau, a Steiner i a Calasso:

[...] aquest Buit per a tots nosaltres té una funció saludable, com la brisa per a algú que s’asfixia. Perquè una de les malalties més greus de les quals patim és la del Ple: la malaltia de qui viu en un continu mental ocupat per un remolí de paraules entretallades, d’imatges estúpidament recurrents, de certeses inútils i infundades, de temors formulats en sentències abans que en emocions. Tot això provoca molts desastres, però sobretot un, del qual es deriven els altres: la manca, la incapacitat d’atenció.

Roberto Calasso, "John Cage o el plaer del buit",
dins La follia que ve de les nimfes

03 de juliol 2008

Sensor

El fet de tenir diverses llibretes encetades a un mateix temps no és nou; ni ho és, tampoc, que alguna semble més o menys abandonada. La novetat –si és que després de quaranta mesos es pot parlar encara de novetat– és que alguna d’aquestes siga pública.

Cap interés –però– de forçar una imatge determinada, de vendre aparences ni d’inventar un producte. El bloc és –ha de ser– el primer a registrar la diversitat d’interessos, el moviment constant de les prioritats, i sobretot els cicles.