17 de gener 2010

Utilitat

imatge

En realitat, mai no es resignava a comprar res d’on no pogués extreure un profit intel·lectual, sobretot el que ens procuren les coses belles tot ensenyant-nos a buscar el nostre plaer lluny del benestar i de la vanitat. Fins i tot quan havia de fer un regal considerat útil, quan havia d’oferir una butaca, uns coberts, un bastó, els buscava “antics”, com si, esborrat el seu caràcter d’utilitat pel llarg desús, semblessin més aviat disposats a contar-nos la vida dels homes d’antany que no pas a servir les necessitats de la nostra. [...] Fins i tot allò que en aquells mobles responia a una necessitat, com que era d’una manera a la qual ja no estem acostumats, l’encisava com les velles maneres de dir en les quals veiem una metàfora, esborrada en el nostre llenguatge modern pel desgast de l’habitud.

Marcel Proust, Combray (traducció de Josep Maria Pinto)

12 de gener 2010

Generacions

portada

Acabe, finalment, Els jugadors de whist. Una novel·la interessant; segurament, una de les que quedaran de 2009. Però se m'ha fet llarga: encara he tingut temps d'odiar el protagonista i les excessives pàgines de la seua descomposició per (des)amor, que es perllonguen —potser— innecessàriament. Això, però, és el final. La resta, un intel·ligent exercici de memòria i crònica generacional; de fet, una certa contraposició de dues generacions, separades per uns trenta anys: la del protagonista —nascut el mateix any que l'autor— i la de la filla.


Em sobta comprovar fins a quin punt els referents del protagonista respecte d'allò que podríem anomenar cultura pop —música, televisió, jocs, rituals de relació social, etc.— són els meus referents. I em sorprén perquè entre ell i jo hi ha gairebé una dècada de marge. No sé si algú ha calculat l'actual període de vigència de referents o de modes, la caducitat a què estan sotmesos, però difícilment hi deu ser comparable. Fins i tot, el propi concepte de generació ha esdevingut dubtós. Que el temps s'accelera, doncs, no és únicament una sensació. I que a la novel·la apareguen els Fotologs i encara no Facebook o Twitter en deu ser un símptoma.