20 d’abril 2013

Un somni

Cada vegada que passo una nit mancat de la Lenore tinc el mateix somni realment horrible. Intento estimular el clítoris de la Reina Victòria amb el revers d’un raspall de carei. La seva faldilla voluminosa gira entorn de la seva cintura i del meu cap. Les seves enormes cuixes de formatge rural em reposen feixugament sobre les espatlles, s’espargeixen davant del meu rostre suat. Quan es mou per oferir-se’m millor sento la dringadissa dels quilos de joies que porta posades. Hi ha olors. Agenollat al tron, sento el panteix impacient de la reina com un tro damunt meu. Passa una estona. Finalment sento la seva veu sobre el cap, metal·litzada pel fàstic i la frustració. «No estem excitades.» Un guàrdia em clava un cop de puny al braç i em fa caure dins una fossa al fons de la qual es distingeix el formigueig d’una infinitat de ratolins. Em desperto amb la boca plena de pèls. Demanant més temps. I un raspall estriat.

David Foster Wallace, L’escombra del sistema