31 d’octubre 2009

Rua

imatge

Dels molts que falten en la foto, aquesta vesprada, pel centre de València, recordaré De la Rúa. Molt especialment De la Rúa.

13 d’octubre 2009

Dir ací

No sempre es té la capacitat, o les ganes, de convertir l’anècdota en Història, el nom comú en propi. La majoria de les vegades, si açò s’assembla a un hivern no és per impecable, sinó per desolat, erm, remotament fred. Una aparença, només; perquè les coses, sortosament, no són tan negres. Ni tan sols grises. És, únicament, que no tinc ganes d’escriure sobre segons quines decepcions: si més no, mentre continue havent-hi alternatives.

Mentrestant, aquest silenci són tres llibres excel·lents, consecutius, enllaçats: El mar de Banville, Un estiu al llac de Vigevani, i Mitologías de invierno. El emperador de occidente, de Michon:

Lo que importa es que con el mundo se hagan países y lenguas; con el caos, sentido; con las praderas, campos de batalla; con nuestros actos, leyendas y esa forma sofisticada de leyenda que es la historia; con los nombres comunes, nombre propio. Que las cosas del verano, el amor, la fe y el ardor se hielen para terminar en el invierno impecable de los libros. Y que sin embargo en este hielo un poco de vida permanezca congelada, fresca, garante de nuestra existencia y nuestra libertad. Ese poco de verdad mortal que arde en el corazón frío del escrito, la belleza parca del uno y el esplendor impasible del otro, esto es lo que me esforcé por decir aquí.

Pierre Michon, Mitologías de invierno. El emperador de occidente