Timothy Treadwell va anar cada any, des de 1989 fins 2003, al Parc Nacional de Katmai, en Alaska. Hi acampava a l’inici de la primavera, i en marxava a la tardor, quan començava l’època d’hibernació. Durant aquest període de temps, vivia entre els abundants ossos Grizzly de la zona, sense cap tipus de protecció, sense cap arma, i completament sol o amb l’ajuda esporàdica d’una companya: els observava, els protegia –segons que deia ell mateix– i, a partir d’un determinat moment, va començar a gravar hores i hores dels seus moviments. L’octubre de 2003, les restes de Treadwell i les d’Amie Huguenard –que l’havia acompanyat en aquella expedició– van ser trobades prop del lloc on acampaven, amb símptomes d’haver estat atacats i devorats per un dels ossos.
El prolífic material deixat per Treadwell –més de cent hores de vídeo, entre les quals es troba, fins i tot, l’àudio del moment de la mort– és l’atractiu punt de partida de Grizzly Man. Werner Herzog hi ha construït una nova i personal aproximació a un dels temes habituals de la seua filmografia: els límits de la bogeria; una anàlisi psicològica d’un personatge situat al marge de la societat, si no directament enfrontat. La selecció i l’ordenació del material inicial, les entrevistes amb persones que hi van estar vinculades i les reflexions en off del propi director basteixen una obra d’autor, molt allunyada del documental a l’ús; una mena d’assaig cinematogràfic, que parteix d’una tesi inicial argumentada amb imatges majoritàriament –i paradoxalment– filmades per un altre. No són els ossos, doncs, ni la natura, l’objectiu principal d’Herzog: és el propi Treadwell, a qui progressivament ens mostrarà com una persona desequilibrada, mancada, que fa dels Grizzly –fins a l’obsessió– l’única raó de la seua existència; un personatge histriònic, narcisista –l’espectador dubta sovint si aquell que veu a la pantalla no deu ser un actor– que va creure que podia formar part d’un món que no li corresponia per tal de fugir d’un altre que no entenia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada