En tenia la idea al cap des que vaig estar per primera vegada a Lisboa. Tretze anys, en farà ben aviat –si no equivoque el càlcul–, d’aquella primera estada; i durant aquest espai de temps hi he anat retornant de tant en tant: fins a quatre vegades a la ciutat de Pessoa, i una altra més a Porto. I, tanmateix, encara no havia pogut materialitzar aquell projecte: conéixer la resta de Portugal, recórrer el país –o tant de país com fóra possible– de nord a sud amb cotxe. No havia pogut fins aquests dies passats, en què aprofitem la concentració festiva per fer-hi cap, i escapar al mateix temps de la insuportable estultícia fallera.
Després de veure’n diferents opcions, havíem planificat des de casa una combinació que ens havia de permetre de visitar una part del país en el temps de què disposàvem, i al mateix temps de poder viure uns dies a les dues ciutats que ja coneixíem. Això és: començar en un avió València-Porto, acabar en un altre Lisboa-València; i, entre aquestes dues ciutats, un cotxe de lloguer que ens donés llibertat de moviment. El resultat: Viana do Castelo, Braga, Guimarães, Porto, Coimbra, Óbidos, Mafra, Sintra, Cabo da Roca, Cascais, Estoril i Lisboa. Onze dies, i un bon grapat de pàgines plenes d’anotacions.
Perllongar tant un desig, tot i que el fa més intens, té també el perill d’una major decepció. Però no ha estat el cas. I a aquestes altures ja no intente explicar-me amb arguments objectius l’estranya dèria que em fa tornar ben sovint a l’altra banda de la península –tot i que des del costat subjectiu, alguna cosa hi puc intuir.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada