Cada any, al llarg de tota la temporada, volum a volum, vaig bastint la pila dels llibres que pospose per a l’estiu. Cada any, arribe a finals de juny amb una idea prou definida de títols i fins i tot de prioritats: sobretot –un ritual tan absurd com tota la resta– del que inaugurarà el nou cicle lector. I cada any, sense voler fer res per evitar-ho, en l’últim instant, esquive la pila momentàniament per anar a buscar uns altres títols que em reclamen a crits.
Grossman i companyia, doncs, hauran d’esperar encara alguns dies més. Els dies que dedique a Thoreau, a Steiner i a Calasso:
[...] aquest Buit per a tots nosaltres té una funció saludable, com la brisa per a algú que s’asfixia. Perquè una de les malalties més greus de les quals patim és la del Ple: la malaltia de qui viu en un continu mental ocupat per un remolí de paraules entretallades, d’imatges estúpidament recurrents, de certeses inútils i infundades, de temors formulats en sentències abans que en emocions. Tot això provoca molts desastres, però sobretot un, del qual es deriven els altres: la manca, la incapacitat d’atenció.
Roberto Calasso, "John Cage o el plaer del buit",
dins La follia que ve de les nimfes
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada