Recorde el lloc perfectament. Com si fóra un delicte i mig amagada, vaig copiar entre d’altres aquest poema atrapat en una llibreria i en un llibre i en una pàgina i ara... en un cos, el meu, quin si no.
No em puc desprendre
de la meua vida
que indefectiblement em conté
dins d’aquest jo irreversible.
Barrera sempre present
davant dels ulls del cos
del pensament, dic que enderrocar
no puc sense morir-me.
Veure i sentir
sense parar
dins d’aquest cos
que no he escollit.
¿Què fer d’aquest jo indestructible
que se m’aferra,
aquest jo sempre el mateix
que m’impedeix ser l’altre?
Monserrat Abelló, Al cor de les paraules: obra poètica 1963-2002.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada