21 d’abril 2009

Recomanables

Època de llistes. Com que n'he de fer una igualment, he pensat –encara no tinc del tot clar el motiu– de canviar el costum d'altres anys i deixar-me-la anotada. Són novetats en sentit estricte, publicades en un marge de temps relativament breu que va de setembre de l’any passat fins el mes de febrer o març d’enguany:

  • Victòria Camps, Creure en l’educació, Edicions 62, Barcelona, 2008.
  • Urbà Lozano, Plagis, Bromera, Alzira, 2008.
  • Sándor Márai, Dietaris 1984-1989, Empúries - Salamandra, Barcelona, 2008.
  • Manuel Moyano, El experimento Wolberg, Menoscuarto, Palencia, 2008.
  • Daniel Pennac, Mal d’escola, Empúries, Barcelona, 2008.
  • Salman Rushdie, Els fills de la mitjanit, Bromera, Alzira, 2008.
  • Salman Rushdie, L’encantadora de Florència, Bromera, Alzira, 2009.
  • Silke Scheuermann, La hora entre el perro y el lobo, Siruela, Madrid, 2008.
  • W. G. Sebald, Los anillos de Saturno, Anagrama, Barcelona, 2008.
  • Màrius Serra, Quiet, Empúries, Barcelona, 2008.
  • Enrique Vila-Matas, Dietario voluble, Anagrama, Barcelona, 2008.
  • Lluís Vilarrasa, Pares i fills, Proa, Barcelona, 2009.
  • Slavoj Žižek, Violència, Empúries, Barcelona, 2009.

10 d’abril 2009

L'oferta

Un dels aspectes més alarmants: els profunds dèficits democràtics de la societat valenciana, i l’absència absoluta de debat –o si més no d’uns mínims tocs d’atenció– al respecte. El somnífer deu ser tan potent, que ni la invisible oposició política ni la desorganitzada societat civil mostren cap reacció als estímuls constants que, en qualsevol altra societat que es diga democràtica, no passarien inadvertits.

El darrer d’aquests estímuls: el Conseller d’Educació –el nefast Font de Mora– presenta in extremis un document per provar de neutralitzar la vaga convocada per al proper 28 d’abril, com ja va aconseguir –amb un esforç mínim de la seua part– el passat mes de desembre. Segons Vilaweb,

Entre els tretze punts de què consta el document que ha presentat avui el conseller d'Educació, hi ha el compromís d'acatar la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) sobre l'ordre d'impartir Ciutadania.

Que un membre d’un govern elegit en les urnes presente com a proposta per a encetar una hipotètica negociació el fet d’acatar una sentència del TSJ és gravíssim. Però a mi em preocupa infinitament més que, més de quaranta-vuit hores després, ningú no n’haja dit res ni l’haja obligat a dimitir. Ni tan sols els membres de la plataforma a qui anava dirigida aquesta oferta tan magnànima.

07 d’abril 2009

Dic

Recorde el lloc perfectament. Com si fóra un delicte i mig amagada, vaig copiar entre d’altres aquest poema atrapat en una llibreria i en un llibre i en una pàgina i ara... en un cos, el meu, quin si no.

No em puc desprendre

de la meua vida

que indefectiblement em conté

dins d’aquest jo irreversible.

Barrera sempre present

davant dels ulls del cos

del pensament, dic que enderrocar

no puc sense morir-me.

Veure i sentir

sense parar

dins d’aquest cos

que no he escollit.

¿Què fer d’aquest jo indestructible

que se m’aferra,

aquest jo sempre el mateix

que m’impedeix ser l’altre?

Monserrat Abelló, Al cor de les paraules: obra poètica 1963-2002.