La malaltia mental, el deliri consistent a elevar la coincidència al rang de causa o de conseqüència. Més encara: a establir línies de connexió entre successos molt allunyats els uns dels altres, però que —per a aquell que delira— passaran a formar part d’un mateix i únic ordre. El deliri, doncs, com un univers creatiu, com la possibilitat de construir-se una vida: una altra vida, o finalment una vida.
Aproximadament a la meitat de Vértigo, establisc línies de connexió amb un escriptor barceloní que llig —fa uns anys— l’obra de Sebald, i que converteix la lectura en el germen d’una obra pròpia. Que converteix Ernst Herbeck en Robert Walser, els poemes en microtextos narratius, la visita a Klosterneuburg en la visita a Herisau. I la mateixa neurosi, la mateixa recurrència paranoica de situacions que el narrador interpreta en clau de conjunt.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada