Por eso, la novela delata a quien la escribe, se vuelve incluso contra él, lo denuncia. No sólo la novela, cualquier forma de escritura es un policía riguroso al que difícilmente se le escapa ningún indicio: incluso me atrevería a escribir que la literatura —como los amantes— acostumbra a vengarse de quien no se arriesga a llegar hasta el límite; una escritura a medias es una mentira que el interrogador detecta. Escribir no es sólo cuestión de engrasar el oficio. La técnica tiene un peso relativo.
Rafael Chirbes, Por cuenta propia
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
06 de març 2010
Com els amants
3 comentaris:
Això que la tècnica té un pes relatiu és veritat, però pesa el suficient com per desequilibrar, no ho oblidem.
Tota la raó té el senyor Chirbes. Si no t'hi arrisques, a l'hora d'escriure, si no hi poses el millor -o el pitjor- de tu en l'ofici d'escriptor, la teua veu serà impostada, feble, insulsa, prescindible. És una màxima que tots els escriptors haurien de tenir en compte -trobe.
Doncs sí: això de l'equilibri supose que deu ser un ideal. Però, posats a triar, preferisc l’ànima a la tècnica.
Publica un comentari a l'entrada