La última noche. Les narracions breus de James Salter són artefactes aparentment senzills, tranquils, però d’una precisió corprenedora. Amb la contenció típica dels relats que oculten més del que expliquen, en què els silencis s’intueixen carregats de significat. I amb un lirisme melangiós que sembla provenir de la sensació de fracàs.
Fracàs, oportunitats perdudes, secrets inconfessables, zones d’ombra. Com si els personatges desorientats de Salter, després d'haver travessat anys i anys de vida, haguessen arribat finalment a entendre mínimament de què va el joc; i el desencís en fóra la conseqüència inevitable.
2 comentaris:
Un gran llibre!!!
Vaig tenir la sort de llegir-lo ja fa temps (http://llegeixesoque.blogspot.com/2007/09/final-duna-etapa.html) i em va encantar.
Salut i bones lectures, sempre!
SU
El tenia per casa des que es va publicar, però no havia tingut ocasió de llegir-lo fins ara. De fet, anava a ser víctima d'una neteja de biblioteca, però el vaig fullejar, m'hi va enganxar i ja no el vaig deixar fins acabar-lo; i s'ha quedat al prestatge corresponent.
Salut i bones lectures també per a vós!
Publica un comentari a l'entrada