13 de gener 2013

Espriu, potser

Potser Espriu serà víctima de la història dues vegades. Potser, a la seua obra no li farà cap favor que l’Any Espriu siga justament aquest 2013. L’any que s’inicia un mes i escaig després de les eleccions catalanes més importants de la història recent. Que s’inicia només uns dies després de la investidura d’Artur Mas gràcies a un acord amb ERC. I uns mesos després d’una manifestació de l’11 de setembre que ja no és una manifestació, sinó la manifestació. L’any que molts veuen com una transició cap a 2014, el de l’hipotètic referèndum d’autodeterminació. Com un parèntesi, com una espera molesta i estèril entre dues grans fites.
Perquè —potser— la història es repetirà, i tornarà a pesar decisivament la conjuntura. I s’imposarà de nou l’Espriu que anomenen cívic, l’Espriu símbol de la lluita contra la imposició espanyola. L’Espriu només poeta; i, encara, només poeta de poesia utilitzable com a eslògan, proclama o arma llancívola. Un Espriu de Twitter.
Una part molt mínima, en qualsevol cas, de tot el que és Espriu. I si ha de ser només això, potser no cal ni posar-s’hi.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs aprofitarem l'any Espriu -almenys jo- per a llegir altres obres de l'autor. Alguna recomanació?

Vinga, una abraçada

Òscar

Pere ha dit...

Però si tu no en necessites, de recomanacions!
De tota manera, potser Primera història d'Esther, en teatre, i Les roques i el mar, el blau, en narrativa, són els clàssics.
Una abraçada.

miquel ha dit...

Potser sí, potser no, potser una mica de tot.
M'he permès copiar-te en el darrer post.

Pere ha dit...

Qui sap si...
De moment, però, molt complaguts de formar part del darrer post de Provisionals.