Líders

HISTÒRIA CASTRENSE

Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.

Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

P. Calders, Invasió subtil i altres contes

En el centenari del mestre, que ens ha donat molt més que el nom.

Un món d'ahir ple d'avui

Gairebé sembla una malèvola venjança de la natura contra l’home que totes les conquestes de la tècnica, gràcies a les quals li ha arrabassat les forces més secretes, li destrueixin l’ànima. La pitjor maledicció que la tècnica ens ha fet caure al damunt és la d’impedir-nos de fugir, ni que sigui per un moment, de l’actualitat. Les generacions anteriors podien, en moments de calamitats, aixoplugar-se en la solitud i l’aïllament, a nosaltres, en canvi, ens ha estat reservada l’obligació de saber i compartir en el mateix instant allò de dolent que s’esdevé a qualsevol lloc del globus.

Stefan Zweig. El món d’ahir: Memòries d’un europeu.
(Publicat pòstumament en 1944)

Demà

Escriu Sebastià Alzamora a l’Ara d’avui:

quan Catalunya sigui independent (cosa que ja no hi ha cap dubte que succeirà més aviat que tard), els grans represaliats del nacionalisme espanyol serem els valencians i els balears: algú haurà de pagar els plats trencats. Algú altre dirà que haver-nos espavilat abans, i tindrà raó.

Al respecte, se m’ocorren altres dos escenaris possibles, i no necessàriament excloents. El primer consisteix en una reacció espanyolista d’una part dels valencians; una part probablement majoritària i, en qualsevol cas, de segur sorollosa. Un oferiment a Madrid d’encapçalar Espanya, de ser els més espanyols dels espanyols. Un escenari que faria del tot innecessària aquella represalia.

El segon és el d’un País Valencià que, a diferència del que ha passat els darrers trenta-i-molts anys, ja no pot anar més a roda del germà gran que li obri camí. Un País Valencià sense els drets que fins ara ha gaudit —únicament— perquè Catalunya els ha exigit.

L'estiu

...entre lectures i relectures:

• Niccolò Ammaniti, Tu i jo
• Xuan Bello, Hestoria universal de Paniceiros
• Saul Bellow, Herzog
• Roberto Bolaño, 2666
• E. L. Doctorow, Tot el temps del món
• Erri de Luca, Els peixos no tanquen els ulls
• Alice Munro, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni
• Stefan Zweig, El món d’ahir

Carnaval

Cuando estuve en Ingolstadt —dijo—, el Ayuntamiento tenía muchos problemas con la planta de energía eléctrica, porque no producía la fuerza necesaria, hasta que eligieron una alcaldesa. Lanzó una proclama informando al pueblo de que en el despacho del Ayuntamiento, en forma totalmente gratuita, se distribuirían pequeñas dínamos; ordenaba a continuación a todos los buenos ciudadanos conectar con dichas dínamos, y en forma simultánea, conectar estas con los cables de distribución cada vez que hicieran el amor. Durante algún tiempo la ciudad estuvo brillantemente iluminada, pero poco después se pudo advertir que tanto la iluminación como el celo patriótico de los ciudadanos de Ingolstadt se había debilitado de manera considerable, esto porque no se debe mezclar la luz eléctrica con sentimientos grandes y nobles como el patriotismo.

Isak Dinesen, “Carnaval” (dins Carnaval y otros cuentos)

El mètode Stanivslaski

“La izquierda radical ataca de nuevo”: una pel·lícula d'humor.

#IESlluisvives

Article d’Enric Iborra, de lectura imprescindible: “La revolta del Vives”, la revolta de tots.

Qualsevol nit pot sortir el sol

El zoo de cristall

Quan el que hi ha a fora no provoca més que pànic, es corre el risc de tancar-se, de crear-se una falsa realitat que en suplante l’autèntica. De construir-se una capsa, transparent si es vol, però igualment tancada, sense escapatòria possible. Entrar en un taüt és fàcil; però, ¿qui pot pot eixir-ne sense traure ni un clau?

Vides fràgils com el cristall, com els animalets que col·lecciona Laura, com ella mateixa. La distància insalvable entre l’interior i l’exterior de la casa, entre una realitat tarada i les ambicions nostàlgiques d’una mare dominant. L’abisme entre els somnis i la grisor quotidiana.

Hiding Tonight