02 d’agost 2005

Tractat d’Història

Tinc el record de dues mans blanques i severes arrugues al front, arrugues fosques en contrast amb les mans.

Un dia va agafar una forca i va punxar amb força un muntó de palla, esperant a cada punxada trobar una textura diferent. No volia ser de nou víctima de cap violació de la seua intimitat, i menys encara de la de cap dels cinc fills. No anava a permetre que els deixaren novament sense pa, en nom d’una guerra que no entenia però que els destruïa la vida.

Al cap dels anys, en un dinar de família, el consogre va dir, mirant-li els ulls fixament, si m’hagueres trobat, m’hauries matat? Segur, va contestar la meua àvia. I va continuar parant taula.