La conveniència, generalment acceptada, de pensar primer i dir –o escriure– després. Sense dubte.
Però, també, l’opció d’assumir el risc d’haver de reconéixer-hi després un error, contra la de qui espera a comprovar en les paraules dels altres la direcció que hauran de prendre les pròpies.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada