Un altre dels models diferents és el que té a veure amb la manera com es presenta la literatura al públic. Acostumats a pensar en el nostre com l’únic possible, el d’Edimburg ens recorda l’alemany, tot i que no ens consta l’existència del que allà és tota una institució: la literaturhaus –a Berlín, per exemple, recordem especialment la de Fasanenstraße, just al costat de la casa de Käthe Kollwitz.
El punt de referència és l’Edinburgh International Book Festival, dèsset dies de literatura, llibres i altres propostes circumdants.
El concepte de festival en compte del de fira: a les lleixes hi ha pocs llibres a l’abast, en comparació, i una part important canvien a diari en funció dels autors que hi participen. Una llista imponent de noms –el paradís del mitòman literari– que hi seran per parlar de la seua obra o d’algun aspecte sobre el món literari, i no únicament per signar llibres com qui fa llonganisses: Salman Rushdie, Louis de Bernières, Hanif Kureishi, George Steiner, Julian Barnes, Irvine Welsh, Yiyun Li, David Lodge, Bernardo Atxaga, Chuck Palaniuk, Colm Tóibín, Åsne Seierstad... I la venda anticipada d’entrades –fins a 9 £– per assistir a aquests actes amb els autors, com a diferències més notables a ressenyar.
¿Es tracta únicament d’un model diferent, o això demostra una altra concepció de fons del valor de la literatura i de la cultura?
En qualsevol cas, el model sembla funcionar; si més no, aquesta és la sensació en comprovar la quantitat de visitants que remena –i que compra– llibres, el nombre de persones –molts adults que acompanyen xiquets, per exemple– que veiem eixir dels actes amb autors; i, sobretot, per una pantalla que des de primeres hores del matí informa d’una llarga llista –fins a quatre pàgines!– d’actes que ja estan sold out.
[Edimburg, 9-08-08]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada