Hi ha els marges, que sempre enquadren una realitat ideal. I hi ha els marginats: aquells que existeixen més enllà dels límits.
En la pel·lícula d’Ulrich Seidl hi ha bona part d’allò que no és convenient mostrar, que és millor ignorar, de què és preferible no saber-ne l’existència. Vells senils i incontinents que es moren abandonats en un geriàtric, habitants d’edificis en ruïnes en suburbis infectes. Ser explotador i explotat a un mateix temps, ser víctima i botxí. Comprar i vendre. Prostituir-se.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada