Si s’ha parlat tant que el segle XX comença aquell any 14, potser el segle XIX no deixà d’acabar efectivament el 1900 —coincidint amb la mort de Nietzsche, Wilde, o Verdi un any més tard—, de manera que enmig es produí un entretemps habitat per éssers trencadissos, malenconiosos, inadaptats a cap altre temps realment existent, malfiats i patidors de tota forma de poder, com Franz Kafka, Alban Berg, Robert Walser i els esmentats Mahler i Maragall [...].
Antoni Mora, “Joan Maragall [1860-1911]: Poètica i Política del Desempar”, dins Filosofia Catalana, núm. 1, 2005
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
31 de desembre 2009
D'entretemps
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada