Báraka

Anit, a Gandia, concert de Miquel Gil i l’Orquestra Àrab de Barcelona, als jardins de la Casa de la Marquesa. Tot i que a Gil se’l pot veure amb relativa assiduïtat pels voltants de València –i no tant, com ja ha esdevingut costum, a la pròpia ciutat–, no ocorre el mateix amb la formació i l’espectacle concret que havien d’oferir anit; així doncs, el desplaçament pagava la pena. La combinació, espectacular: alternant cançons de l’un i dels altres, interpretades sempre per tot el grup al complet, i de vegades amb dues versions idiomàtiques –catalana i àrab– de la mateixa lletra. Com en el cas del poema “Les pigues”, d’Ibn al-Labbana de Dénia, inclòs en la cançó “Van tres” en la versió que en va fer Josep Piera –discretament ocult, anit, entre el públic:

Aixecà l’esguard ver les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.

Josep Piera, Poemes de l’orient d’Al-Andalus, Eds. 62

Com a sabor agredolç, potser, la constant necessitat de justificar-se que es podia detectar en la presentació de la majoria de les cançons de l’Orquestra Àrab. Una necessitat, d’altra banda, malauradament ben comprensible.