23 de març 2009

De com llançar a perdre un bon text literari

Havia llegit –fa anys, en el moment que es va publicar– la traducció al castellà de Lisboa, Livro de Bordo, de Cardoso Pires. I en recordava poques coses, però sabia que l’havia gaudit. Per això, fa uns dies, encete amb ganes l’edició que n’ha fet recentment la Universitat de València, però l’acabe amb un sentiment més aviat d’emprenyament. Per una traducció ortopèdica, que me n’entrebanca la lectura fins a límits molestos. Per una sintaxi abrupta i per una bona quantitat d’errors gramaticals escampats per tot el text. Una autèntica llàstima, perquè aquesta Lisboa mereixia millor sort.

  • hi va anar a viure ben aviat a Lisboa
  • Ací tens perquè és que [...] em sent així de distant
  • allí en l’alt, semblava etern amb la ciutat als seus peus
  • hi podem veure-la fumar cigars
  • Passa què, més enllà d’aquesta zoologia, n’hi ha un altra que el Mestre la recollí als passadissos del Parlament
  • dins del café hi és Almada
  • s’ha vist passat a monument de plaça i d’eternitat sense que ningú no sàpia perquè
  • torne a ensopegar en un altre poeta
  • al carrer del poeta Pascoaes, encara ensopegue en un llibre dibuixat a la porta de la biblioteca pública

1 comentaris:

jes ha dit...

La pitjor traducció que s'ha fet mai al català és la versió d'Ubú rei publicada per Germania. Més de 156 errades en una obra de teatre que no en té mes de 65.Sort que ja en teníem una altra: la de Joan Oliver.