Més tard, quan va haver satisfet els seus desitjos, va dormir en una perfumada casa de putes, roncant vigorosament al costat d’una meuca insomne, i va somiar. Podia somiar en set llengües: italià, espanyol, àrab, persa, rus, anglès i portuguès. Havia anat agafant llengües de la mateixa manera que els mariners agafen malalties; les llengües eren la seva gonorrea, la seva sífilis, el seu escorbut, la seva malària, la seva pesta. Tan bon punt es va adormir, mig món es va posar a barbotejar dintre del seu cap, a explicar històries meravelloses de viatgers. En aquest món a mig descobrir, cada dia arribaven notícies de nous encanteris. La poesia somiadora de la quotidianitat, reveladora i visionària, encara no havia estat esclafada per la realitat prosaica i estreta de mires.
Salman Rushdie, L’encantadora de Florència
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada