Vaga i sense importància

En El quadern gris, Josep Pla compara un llibre de Joubert amb el Momentum Catastrophicum de Baroja. Resumint molt, el de Joubert li sembla un gran llibre, que fa de l’autor, diu, “literalment inconcebible en aquestes latituds”; el de Baroja, per contra, “acaba fent l’efecte d’un rampell de pare de família bonari que s’ha enrabiat per alguna cosa vaga i sense importància”.
De la comparació, però, allò que em sembla més interessant és la reflexió que en fa en el paràgraf següent, i que transcric sencera: “No conec pas França. El llibre de Joubert és un llibre inconcebible sense l’existència d’una societat. El llibre de Baroja no està lligat amb res: com a màxim amb la roda desconnectada d’una segregació literària, d’un joc verbal”.
I potser ja és això. No sé qui deia que un geni podia nàixer en qualsevol lloc, però que un escriptor normal, bon escriptor però normal, només podia fer-ho en una societat preparada. Un peix que es mossega la cua. Però el problema també es pot plantejar a la inversa: potser la societat espanyola de l’època només podia esperar llibres com el de Baroja; potser els nostres llibres actuals –ai!– estan íntimament lligats amb la societat en què han sorgit.