D’això fa un parell d’estius, en un d’aquells brevíssims –i encara gràcies– programes que fan algunes televisions amb l’excusa de les vacances, i on caben des d’hipotètiques activitats de lleure fins a impossibles receptes de cuina. Tv3 hi havia contractat una dona per tal que mostrés, cada dia, un massatge suposadament fàcil d’executar. I la qüestió és que hi descobrírem no només que hi havia gent que tenia més de dos muscles, sinó que els tenia repartits per tot el cos: cada dia, durant tot un estiu sencer, fent massatges als muscles de la cara, als muscles de l’abdomen, als muscles dels peus.
D’aleshores ençà, ja no ens sorprén tant quan escoltem algú que diu, per exemple, que li fan mal tots els muscles del cos. És més, una vegada comprovada la ignota versatilitat d’aquests elements corporals, encara ens sorprén menys que algú siga capaç de concentrar-hi el plaer sexual:
Fins aleshores jo mai no havia fet l’amor amb un home de la seva edat. I va ser com si de sobte es fessin reals tots els tòpics bastits al voltant dels plaers que es podien obtenir del cos. Res anterior no s’assemblava al que sorgí d’aquella relació. Ell, físicament, se m’imposà d’una manera completa, i, tot i les consideracions que em feia, el cert era que cada fibra dels meus muscles, cada àtom del meu organisme, estava disposat a donar-se i a gaudir.
Jordi Coca, Sorres Blanques
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada