De Profundis és la desconnexió del món, la pèrdua de la memòria, la dissolució de la identitat. Amb una prosa amarada de lirisme, Cardoso Pires hi narra el temps que va passar sense capacitat de parla, de lectura i d’escriptura, sense consciència del propi Jo ni d’aquells que l’envoltaven, a causa d’una isquèmia cerebral. El particular viatge, en primera persona, a la mort blanca, a la mort amable, com l’anomena l’autor portugués; i el retorn inopinat d’aquella boira espessa. Un procés que, en la narració de Cardoso Pires, revela totes les arestes –sovint ocultes, implícites– de la memòria. Fins i tot els sentiments, diu l’autor, es basen en un cúmul d’informació apresa, d’experiència emmagatzemada: sense referent, no n’hi ha escala possible.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada