Eines

Un correu electrònic rebut fa uns pocs dies:

Benvolguts amics i amigues:
Vos remetem adjunt el número zero de la revista eines, una publicació que hem elaborat amb molta il·lusió i esforç i que esperem es convertisca en un instrument per a la reflexió i l'anàlisi orientats al canvi social.
En uns dies la trobareu també en paper en llocs d'encontre tant de la ciutat de València com de l'àrea metropolitana, per si vos ve de gust llegir-la seguint els costums tradicionals, potser amb una tassa de café a la mà. També podreu consultar-la en internet i baixar-vos-la des de la web www.eines.wordpress.com.
La distribució en paper és gratuïta perquè volem donar-li a aquesta eina la màxima difusió així que no dubteu en fer-la circular.
Esperem que vos agrade però també rebre les vostres impressions per que siga possible fer d'aquesta iniciativa un projecte comunicatiu de debò.
Moltes gràcies per la vostra atenció i bona lectura,
Revista eines

Esperarem, doncs, a la publicació en paper –que no és una qüestió de costums tradicionals, sinó de comoditat– per valorar-ne el contingut. Però, pel que fa a la forma, destaca d’una manera més que evident la curiosa distribució lingüística. Perquè curiós és l’adjectiu mínim que es pot aplicar, ens sembla, al fet que una revista faça servir una llengua en la capçalera i en l’editorial, i una altra per a la immensa majoria dels continguts.

En qualsevol cas, en llegir posteriorment l’article dedicat al Pop valenciano que signa l’omnipresent Juan Vitoria, o bé es pensa en un cas flagrant de miopia, o bé s’entén un poc millor quin és el lector potencial de la revista. Ells deuen saber-ho.