Limitacions de la literatura (I)

Una nota del Breviari d’un bizantí que ha publicat recentment Josep Iborra, i que copie sencera:

Science-fiction. És desesperant llegir aquestes històries de móns tecnològicament fantàstics, però amb personatges que reaccionen igual que l’home del Paleolític. No hi trobem un joc de possibilitats psicològiques, sinó fantasies cientifistes com l’abolició dels efectes d’algunes lleis naturals... Però les lleis psicològiques segueixen intactes. Una nova mentalitat: això és el que la ciència ficció no pot inventar.

Iborra hi assenyala una de les limitacions de la literatura de ciència ficció. Una limitació que, tenint en compte que la referència al Paleolític deu ser un recurs hiperbòlic, podem provar de reformular d’aquesta manera: s’escriuen homes del futur només en allò més superficial, mentre la mentalitat continua sent la contemporània. Contemporània a l’autor que l’ha escrit, s’entén.

Ben mirat, però, la limitació no és gaire diferent en la novel·la històrica. La mentalitat d’un emperador romà, per exemple: això és el que la novel·la històrica no pot recrear.