Només una sensació, subjectiva i essencialment arbitrària –com quasi totes les que tenen a veure amb el còmput del temps. Però el sentiment de cicle funciona; i tant que funciona. Un sentiment molt intens cada any quan arriben aquestes setmanes, en la mateixa mesura que resulta absolutament indiferent quan el calendari oficial diu que toca patir-lo.
El cicle lector, per exemple. El fet de saber que la pròxima lectura que encetes és la primera de la temporada. Que s’han acabat, per tant, les lectures d’estiu. I que és l’hora dels inevitables propòsits, i també dels balanços:
Robertson Davies, El cinquè en joc; Melcior Comes, El llibre dels plaers immensos; Michel de Montaigne, Assaigs. Llibre Segon; António Lobo Antunes, Exhortació als cocodrils; José Saramago, Petites memòries; Robertson Davies, Mantícora.
Un cicle. Un estiu en llibres.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada