Potser, no existeix un altre mitjà d’educar el poble. Almenys, no ho crec. Mentrestant, seria de gran ajuda descriure si més no correctament les coses, dir-les pel seu nom. Idealment, allò que s’hauria de comunicar i repetir a qualsevol xiquet al llarg de la vida estudiantil, és alguna cosa així:
“Esteu sent adoctrinats. Encara no hem trobat un sistema educatiu que no siga d’adoctrinament. Ho sentim molt, però és la millor cosa que podem fer. El que ací se us està ensenyant és una amalgama dels prejudicis en curs i les seleccions d’aquesta cultura en particular. La més lleugera ullada a la història us farà veure com de transitoris poden ser. Us eduquen persones que han sigut capaces d’habituar-se a un règim de pensament ja formulat pels seus predecessors. Es tracta d’un sistema d’autoperpetuació. Aquells de vosaltres que siguen més forts i individualistes que la resta, els animarem perquè se’n vagen i troben mitjans d’educació per si mateixos, perquè eduquen el propi judici. Els que es queden han de recordar, sempre i constantment, que estan sent modelats i ajustats per encaixar en les necessitats particulars i estretes d’aquesta societat concreta.”
Doris Lessing, “Prefaci” a El quadern daurat
28 desembre 2007
Motle
anotat per
Ana
a les
18:22 |
etiquetes: Ensenyament, Literatura, Retalls








funciona amb
alguns
| tempus fugit...
| |