25 de juny 2007

Del fracàs

Una mancança habitual del cinema, de la literatura, i d’altres expressions artístiques que pretenen de construir un relat de ficció: la indefinició dels personatges. Per increïbles, per plans, o per màscares preocupades únicament de representar –immòbils– un rol prèviament assignat. Si mai no deixem de veure’ls com a personatges, si no som capaços de creure’n la condició de persones dins del món de ficció en què viuen, tota la construcció posterior se’n ressent inevitablement.

imatge

L’opera prima de Félix Viscarret té en aquest aspecte un dels indubtables punts forts. Perquè els personatges de Bajo las estrellas són perfectament recognoscibles. Maltractats per la vida, desarrelats, confusos, fracassats. Un sabor, el del fracàs, en què coincideix el que va escapar del poble –una Lizarra que es mostra grisa i provinciana– per triomfar com a músic a Madrid sense aconseguir-ho, i els que s’hi van quedar i assumiren una vida perfectament preestablerta i codificada.

A més de la construcció de personatges, però, en Bajo las estrellas sorprén la naturalitat amb què es combinen la comèdia –amb tocs d’humor negre– i el drama en la narració. Un relat que agafa com a eix central el personatge d’un mediocre trompetista, esdevingut en una curiosa espècie de Lebowski navarrés.

24 de juny 2007

Eines

Un correu electrònic rebut fa uns pocs dies:

Benvolguts amics i amigues:
Vos remetem adjunt el número zero de la revista eines, una publicació que hem elaborat amb molta il·lusió i esforç i que esperem es convertisca en un instrument per a la reflexió i l'anàlisi orientats al canvi social.
En uns dies la trobareu també en paper en llocs d'encontre tant de la ciutat de València com de l'àrea metropolitana, per si vos ve de gust llegir-la seguint els costums tradicionals, potser amb una tassa de café a la mà. També podreu consultar-la en internet i baixar-vos-la des de la web www.eines.wordpress.com.
La distribució en paper és gratuïta perquè volem donar-li a aquesta eina la màxima difusió així que no dubteu en fer-la circular.
Esperem que vos agrade però també rebre les vostres impressions per que siga possible fer d'aquesta iniciativa un projecte comunicatiu de debò.
Moltes gràcies per la vostra atenció i bona lectura,
Revista eines

imatge

Esperarem, doncs, a la publicació en paper –que no és una qüestió de costums tradicionals, sinó de comoditat– per valorar-ne el contingut. Però, pel que fa a la forma, destaca d’una manera més que evident la curiosa distribució lingüística. Perquè curiós és l’adjectiu mínim que es pot aplicar, ens sembla, al fet que una revista faça servir una llengua en la capçalera i en l’editorial, i una altra per a la immensa majoria dels continguts.

En qualsevol cas, en llegir posteriorment l’article dedicat al Pop valenciano que signa l’omnipresent Juan Vitoria, o bé es pensa en un cas flagrant de miopia, o bé s’entén un poc millor quin és el lector potencial de la revista. Ells deuen saber-ho.

12 de juny 2007

Morfologia

Els teus trets més distintius: tots comencen pel prefix in-.

11 de juny 2007

Drunk

imatge

Sincerament: si no fos per les cames i per les sabates, diria que aquesta postal –del bloc Postsecret– l’ha enviada el meu veí de dalt. Tot i que, pensant-ho bé, tampoc no tinc la certesa que no es pose taló alt per a estar per casa.

04 de juny 2007

Limitacions de la literatura (II)

Així doncs, ni la ciència ficció pot inventar una nova mentalitat ni la novel·la històrica recrear-ne una d’antiga. Dues limitacions que en realitat són una de sola, que s’originen en una mateixa mancança prèvia: l’autor no pot defugir les fronteres de la seua mentalitat; i, doncs, de la seua realitat. Un fil que no caldrà estirar molt per trobar-nos amb conseqüències diverses d’una mateixa tara. Per exemple, aquesta que referia Fuster en l’entrada “Novel·la” del seu Diccionari per a ociosos:

El defecte d’adultitzar els personatges sovinteja en els novel·listes de qualsevol època i de qualsevol lloc. Els adolescents, i sobretot els infants, que van i vénen per les obres d’imaginació, solen pecar d’adults, de massa adults en les seves paraules i en els seus gestos. El novel·lista els confereix pensaments i aventures que el lector, en la seva experiència personal –jutjant des de la seva experiència personal–, no gosa reconèixer com a normals en aquelles etapes de la vida. Una de les causes d’aquest desfocament, la més palesa, seria, en el fons, el mateix fet de ser l’escriptor un adult, propens, per tant, a crear els seus personatges com una segregació personal, com una rèplica alliberadora: a imatge i semblança seva.

03 de juny 2007

Limitacions de la literatura (I)

Una nota del Breviari d’un bizantí que ha publicat recentment Josep Iborra, i que copie sencera:

imatge

Science-fiction. És desesperant llegir aquestes històries de móns tecnològicament fantàstics, però amb personatges que reaccionen igual que l’home del Paleolític. No hi trobem un joc de possibilitats psicològiques, sinó fantasies cientifistes com l’abolició dels efectes d’algunes lleis naturals... Però les lleis psicològiques segueixen intactes. Una nova mentalitat: això és el que la ciència ficció no pot inventar.

Iborra hi assenyala una de les limitacions de la literatura de ciència ficció. Una limitació que, tenint en compte que la referència al Paleolític deu ser un recurs hiperbòlic, podem provar de reformular d’aquesta manera: s’escriuen homes del futur només en allò més superficial, mentre la mentalitat continua sent la contemporània. Contemporània a l’autor que l’ha escrit, s’entén.

Ben mirat, però, la limitació no és gaire diferent en la novel·la històrica. La mentalitat d’un emperador romà, per exemple: això és el que la novel·la històrica no pot recrear.

02 de juny 2007

Jo Robot

La intenció de Captcha Mashup era, probablement, de ser original. Però el resultat amaga un exemple impagable del poder abassegador de la imatge, així com de l’existència d’un pensament únic també en aquest aspecte.

Perquè la idea era dissenyar una utilitat informàtica destinada a filtrar l’accés de robots a determinats serveis en internet, però buscant una alternativa al format més recurrent. I, per fer-ho, han aprofitat les fotografies d’una web en què els usuaris són puntuats d’acord amb la seua capacitat escalfadora.

In order to prove to us you are not a robot, select the three hot people. En definitiva: no tenir el gust estètic de la majoria ja no és indicació del fet de ser un bicho raro. Si no hi coincideixes, has de ser necessàriament una màquina (Die, bot, die)...