Cal estar certament boig de pretendre ajuntar en un mateix enunciat conceptes com òpera de cambra contemporània, en català, feta per valencians i València ciutat. Però de fet algú ho intenta, i el resultat s’assembla bastant a la normalitat a la qual aspirem. Sense complexos.
Ahir vam poder veure Ales, l’òpera que ha escrit Àlex Andrés i en què ha participat també Begonya Mezquita traduint el llibret. I la nostra indigència cultural en aquest àmbit ens posa les coses difícils a l’hora de parlar-ne: no tenim mecanismes per valorar-la. Ni tan sols lèxic! Només en podem dir que les sensacions són ben grates, que el conjunt es viu amb intensitat: la música minimalista, quasi un contrapunt de les dues veus, la senzillesa metàl·lica de l’escenografia, una història quotidiana, sense afectacions de cap tipus... Tant de bo que el vol siga ben llarg.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada