El risc, per a un creador, de tocar determinats temes sense caure en segons quins tractaments imposats per la moda. En especial, aquells temes que semblen fatalment associats a l’excés de sucre, la llàgrima fàcil o el sentimentalisme més obscé; associats fins al punt que llegir una sinopsi en aquest sentit és suficient per fugir-ne. I un risc doble, a més, si es tracta d’una opera prima.
Lo mejor de mí aconsegueix un relat senzill, però emotiu i plenament eficaç, amb un material d’aquest estil, tan i tan perillós. La primera pel·lícula de la directora catalana Roser Aguilar, a qui acabem d’afegir a la llista de noms a seguir de prop.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada