Fa uns dies vaig assistir a una conferència d’Anna Camps sobre la didàctica de l’escriptura en xiquets i adolescents. Em va sobtar una reflexió que ens va fer: sembla que quan som petits podem reflectir perfectament i al peu de la lletra l’organització del contes tradicionals. No només l’estructura, sinó que sabem fins i tot els ingredients narratius necessaris que ha de contenir la història. El problema ve quan hem superat l’etapa dels contes, quan sabem que aquella estructura i aquell contingut no tenen a veure amb la nostra realitat.
En definitiva, és quan intentem començar a escriure el món quan no ixen les paraules i no estem organitzats, ni en forma ni en contingut. Potser aquest siga el motiu de la resistència a escriure, potser també que a alguns aquesta dificultat els faça abandonar l’escriptura, encara que uns altres continuaran intentant-ho i segurament hi haurà els qui seguiran vivint i escrivint del conte.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada