Divendres passat, un correu electrònic de L. Diu que m’envia paraules, perquè creu que em seran el millor remei. Atenta i oportuna, me n’envia unes de Michèle Petit, antropòloga de la lectura:
Cuanto más capaz es uno de nombrar lo que vive, más apto será para vivirlo, y para transformarlo. [...] Cuando carece uno de palabras para pensarse a sí mismo, para expresar su angustia, su coraje, sus esperanzas, no queda más que el cuerpo para hablar...
Però L., que no és antropòloga, les remata amb unes altres de pròpies:
Potser hi ha un llibre que no has llegit i ara ja no pots emparar-te en les “excuses” de Pennac per no fer-ho...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada