[per a Elena i Cris]
Trobar Edith Södergran ha estat un descobriment. Finlandesa, de llengua sueca i nascuda a Sant Petersburg, avui està considerada una de les veus més importants de la literatura escandinava. Sense ser-ne conscient, només amb l’afany de dir, almenys al començament de la seua escriptura, va trencar amb la poesia romàntica anterior, introduint en la literatura de principis del XX noves formes. Ella va afirmar en la advertència preliminar al seu segon llibre (Lira setembrina):
Que la meua literatura és poesia, ningú no ho pot negar. Que siga o no siga vers, és una altra qüestió. He provat de sotmetre a un ritme certs poemes refractaris, i he descobert que sols posseesc el poder de la paraula i de la imatge en condicions de completa llibertat.
Editn Södergran va ser contemporània de Virginia Woolf, un dels pilars fonamentals de la literatura escrita per dones, que parla i defensa el fet de ser dona en una societat essencialment masclista com la de principis del segle XX. Potser, una curta vida –trenta-un anys– va fer que la seua obra no destaqués tant com la de l’anglesa, però estic segura que aquells poemes suposaven donar una atrevida veu a la manera de sentir de la dona en la societat que li va tocar de viure, i que no devien deixar indiferent a més d’un. Com encara no ens hi deixen a nosaltres aquests dos –escrits als vint-i-quatre anys– que Maria del Mar Bonet va refondre en la cançó “Nosaltres les dones”:
Cercaves una florIV
però trobares un fruit.
Cercaves una font
però trobares un mar.
Cercaves una dona
però trobares una ànima.
Et sents enganyat.Nosaltres les donesNosaltres, les dones, estem molt a prop de la terra ocre,
preguntem al cucut allò que espera de la primavera,
envoltem amb els nostres braços al pi despullat,
escrutem la posta de sol a la recerca de signes i consells.
Jo vaig estimar una vegada un home que no creia en res...
Va arribar un dia fred amb els ulls buits,
i un dia feixuc se’n va anar amb el front cenyit d’oblit.
Si el meu fill viu, serà seu...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada