Em salva, d’un dia que havia començat fatal i que ha continuat només regular, una llarga i afable conversa telefònica amb A. Hi intercanviem informació d’un món que, de tan reduït, massa sovint put; però això, que no deixa de ser una manera de xafardejar que cap dels dos no dissimulem, és també una vàlvula d’escapament que em recupera l’humor. I la qüestió és que algunes de les coses que comentem podrien ser, sense esforçar-s’hi gaire, impagable matèria d’indignació, però fins i tot la capacitat d’indignar-se té un límit, i deu ser que la meua pateix aquests dies de saturació.
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada