Aquests dies, torne a les Calaveres atònites de Jesús Moncada. Potser havia oblidat fins a quin punt de saníssima mala bava podia tenir la seua prosa, fins a quin extrem de retrat despietat –però entranyable– de les nostres misèries. I com de familiar resulta –diria que en tant que lector valencià– aquest univers de Mequinensa.
Familiar, també, l’imprescindible obra de Manuel Boix, una mostra de la qual es pot veure ara mateix al Centre del Carme. En aquest cas, familiaritat sobretot per qüestions de veïnatge, que fa que puga recórrer l’exposició associant moltes de les obres a moments de la meua vida, especialment els més allunyats.
No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites. Un savi consell del jutge Crònides.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada