(...) la Memòria no com a registre de pèrdues sinó com a arsenal de recursos. No un magatzem del passat ni un port cap a l’oblit, sinó una eina de coneixement, i no té sentit cap coneixement si no és en l’extensió del futur. El camp de la Memòria no és la nostàlgia sinó l’analogia: el progrés no és sinó la màxima elaboració de la Memòria.
"Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
21 de novembre 2006
Progrés
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada