Inqüestionable, sense matisos: vull poder veure la Tv3, continuar tenint l’oportunitat de triar si vull sintonitzar-la o no sense que ningú hi prenga la decisió per mi. Tan inqüestionable com que el responsable directe del fet és el nefast Francisco Camps, amb la connivència –això sí– d’una part important de la societat valenciana.
Ara bé, en l’afer de l’imminent tancament dels repetidors hi ha moltes i diverses arestes que faríem bé de no oblidar. L’abismal diferència d’esforç que semblem disposats a esmerçar en el fet de reclamar poder veure la televisió catalana, si el comparem amb el que destinem a exigir una televisió valenciana digna, en valencià i de qualitat. La desorientació de bona part del valencianisme quan en reclamar –com de costum– una solució des de fora, han rebut –inopinadament– el silenci com a resposta. I la infructuosa por endèmica al risc –especialment si, com és el cas, no hi ha res a perdre– i la més infructuosa i endèmica encara d’evitar anomenar les coses pel seu nom.
Tampoc està de més retenir a la memòria –per tal d’explicar la història completa i des del principi– noms com els de Guerra, Barrionuevo, Lerma, Montilla o Clos.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada