Anit, enmig d’una València ocupada ja de ple pel fallerisme –que no encara per les falles– actuació de Feliu Ventura a l’Octubre: habitualment, un oasi en ple centre de la ciutat; i en les condicions d’ahir, doncs, per partida doble. Escoltar en directe a València un músic valencià que canta en valencià no és una redundància, és quasi un impossible.
Un concert gairebé íntim, per la música de Feliu i per les pròpies condicions de la sala, i per això encara més intens. Malgrat que les cançons del darrer disc sonen molt bé –genial, la inclusió en directe d’una guitarra elèctrica– continue connectant millor amb algunes de les anteriors. I anit, especialment agradable el moment de recordar “Prometença”, una cançó –basada en un poema de Salvat-Papasseit– amb més de deu anys de recorregut.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada