11 de maig 2007

Perplexitats electorals

Un partit polític que ha optat per una determinada estratègia electoral. Una estratègia que defensa malgrat la discrepància d’una part de les pròpies bases, i malgrat que va frontalment en contra dels pilars ideològics més sòlids d’un percentatge –em sembla que majoritari– de l’espectre sociològic on es troben els votants potencials. Una estratègia que defensa des de ja fa uns quants anys, i unes quantes convocatòries electorals, sense haver aconseguit cap èxit visible. I que aspira a la trista meta d’unir tres conjuntures: el desgast –per la pròpia inèrcia política– del partit en el govern, un increment de vots de sectors en principi no afins propiciat per determinades renúncies, i el manteniment –malgrat aquestes mateixes renúncies– d’aquell sector sociològicament més afí per la via de mantenir-se com l’única opció possible –cosa que explica el malestar que els suposa la presència d’altres llistes.

És fins al proper 27 de maig que els queda crèdit? O bé –passe el que passe–continuarem oferint-los un xec en blanc?