14 d’abril 2005

Cartes marcades

Ja fa anys que m’explicaren una d’aquelles llegendes de les quals és difícil saber fins a quin punt tenen de veritat i fins a quin de pura i simple invenció. La qüestió és que, segons sembla, en alguna caserna militar espanyola hi hauria un banc permanentment arrestat –sí, un banquet de fusta d’aquells per seure-hi– amb el corresponent soldat fent guàrdia ben a la vora. El motiu?: algun comandament militar s’hi havia assegut quan el banc estava acabat de pintar i s’havia empastifat l’uniforme.

He recordat l’anècdota inevitablement aquests dies, a propòsit de la campanya electoral del País Basc, el joc brut que es posa en pràctica tan descaradament i l’escandalosa manera de passar-se per l’entrecuix la tan indispensable com inexistent separació de poders. Una perversitat evident i aterridora: una llei que pot il·legalitzar un partit polític del qual, tanmateix, no se’n poden detenir els membres.