Per cada rosa, centenars d’espines; tantes, que al final acaba esdevenint una autèntica gosadia posar-hi mà.
El 23 d’Abril no compre llibres. Ni llibres ni roses ni, sobretot, capolls. Què voleu, em fa mandra haver de remenar entre tanta espina:
El 23 d’Abril no compre llibres. Ni llibres ni roses ni, sobretot, capolls. Què voleu, em fa mandra haver de remenar entre tanta espina:
Digueu-me, saberuts, és que sempre estarem augmentant l’embalum, i tan poc l’assortiment? Sempre farem nous llibres com els apotecaris fan noves mixtures, només canviant-les d’ampolla? Sempre estarem teixint i desteixint la mateixa corda? Sempre al mateix camí? Sempre al mateix pas? És el nostre destí per tota l’eternitat, tant els dies de festa com els de cada dia, anar ensenyant les relíquies de la cultura, com els monjos ensenyen les relíquies dels sants, sense fer ni un miracle, ni un de sol?Ni un de sol. I ja, en aquestes altures de la pel·lícula, només un miracle ens podrà salvar de l’allau d’immundícia que ens fan empassar sota els pretextos més altruistes i intel·lectuals.
Laurence Sterne, Vida i opinions de Tristram Shandy
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada