Sal oberta

Tinc a mà un llibre deixat, el tinc ja uns mesos, és de poesia i els llibres de poesia no es deixen, però això no ho sabia el donant. Pots acabar una novel·la que t’haja agradat i deixar-me-la per tal que la llija, poques vegades tinc la necessitat de tornar a llegir una novel·la, per això en quant les llig les retorne.

Un llibre de poesia sí que tinc la necessitat de tornar a ell, és aquest el motiu pel qual no l’he tornat encara. El llibre és Sal Oberta de Maria Mercè Marçal, en la meua opinió una de les millors poeteses en llengua catalana, aquella que va clamar la seua "DIVISA":

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Per anar obrint boca us regale un dels seus poemes, on senzillesa, destresa literària, sabiduria, sensualitat i sensibilitat es donen alhora.

PART I, "Freu", poema XIX

Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionades-.
La meva llengua com un caracol silent
resegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa.

Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,
i un bri d’esglai al cap de les antenes,
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paissatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra, al meu deler de boca viatgera.