En anar a veure Saraband, la darrera meravella d’Ingmar Bergman, llegim unes reflexions del director suec a propòsit del seu punt de vista ideològic, polític i artístic. Diu Bergman:
I pense que, potser, no deu haver cap altre camí coherent d’evolució ideològica; i que l’altre, que sovinteja en les nostres societats actuals, en l’extrem no seria sinó una perversió: joves despersonalitzats i manipulats, i vells pujats a la trona arengant els incauts amb els seus dogmes.
La meua visió de la vida consisteix a no tenir-ne una visió predeterminada. Com que ha sigut excessivament dogmàtica, la meua visió de la vida ha anat diluint-se gradualment. Ja no en tinc.
I pense que, potser, no deu haver cap altre camí coherent d’evolució ideològica; i que l’altre, que sovinteja en les nostres societats actuals, en l’extrem no seria sinó una perversió: joves despersonalitzats i manipulats, i vells pujats a la trona arengant els incauts amb els seus dogmes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada